Encara que la tradició assenyala l’existència dels "Armats" des de fa ja 300 anys, en la documentació de la Confraria del Santíssim Sagrament de la Parròquia de Santa Maria, que es conserva al Museu-Arxiu, es troba la primera prova documental de la seva existència, l’any 1705.
En el llibre de comptes de l’esmentada Confraria, dita també de la Minerva, s’hi troben reflectides diverses anotacions que fan referència al seu vestuari, alabardes, petus, morrions, espatlleres, etc. i a les despeses per a la seva conservació i cura.
En el transcurs del Segle XVIII, els alhesores anomenats "Caps de ferro", tingueren especial relleu en les processons de Setmana Santa, prenent part en les del Dijous i Divendres Sant.
La presència dels soldats romans està integrada plenament en la tradició mataronina, i de moltes ciutats en que hi vénen figurant, participant en les processons que el poble cristià commemora, i que ens fa ressò del poder de la Roma pagana, que en aquell temps dominava Judea i Palestina.
Durant el segle XIX, les cohorts del "Armats", també anomenats "Caps de ferro" i "del Morrió", segueixen integrats a les processons mataronines, i el seu pas és celebrat per la ciutadania, per la vistositat del seu vestuari, sempre d’acord amb el temps, i amb les petites innovacions que s’hi van introduint.
És ja començat el segle XX, quan, degut a fer-se'n càrrec gent emprenedora i comptant amb un nombrós grup de joves, es crea una comissió "Pro-Armats" que hi dona una total dignificació, disposant d’un voluntariat que no escatimava esforços per el manteniment de la tradició i la seva assistència a les processons de Setmana Santa.
L’any 1940, després de la guerra civil, es tornà a reorganitzar la Secció dels "Armats" com a Secció de la Confraria de Ntra. Sra. dels Dolors de la parròquia de Santa Maria de Mataró, salvant les diverses etapes de l’època de postguerra, en que hi varen esmerçar tota dedicació possible.
L’any 1954, hi ha un nou moment crític per a la continuïtat, però altra vegada els "Armats" troben els capdavanters que es disposen a salvar el greu moment.
Després d’uns contactes amb els "Manaies" de Girona, als quals demanen assessorament i intercanvien impressions, hi troben tot l’ajut necessari, aportant-los-hi dades i experiència que varen ser molt útils per a la seva reorganització.
El Centre Foment Mataroní els acollí en les seves dependències, i amb diverses ajudes de particulars, organismes i entitats, lograren refer el vestuari, calçat, símbols i tot el material precís per les seves sortides.
Seguint les directrius que s’havien emprès, els "Armats", en aquells anys 50 mantingueren una perllongada trajectòria que anava millorant el vestuari i atuells, en la mesura de les seves possibilitats, i així els veiem amb nou calçat i escuts, i també veiem créixer el grup, situant-se cap a una cinquantena d’integrants.
El 1962 es van adquirir noves cuirasses de símbols repujats, obra dels tallers de Girona i Figueres, que hi donaren una gran vistositat i relleu, a més de les trompetes, timbals, banderes i líctors.
En els anys successius, millorats també els cascs i mantenint el màxim esforç, la presència en la Setmana Santa mataronina era inqüestionable.
Anys després, a mitjans dels 60, quan foren les pròpies processons les que trobaren dificultats per a sortir al carrer, degut a la poca participació dels fidels, els "Armats" vàrem romandre impedits de desfilar, degut a la supressió de les processons a la ciutat de Mataró l'any 1969.
Així comença novament un període de treball callat, de conservació dels materials, dels estris i vestits, llances i símbols, que mans expertes acuradament van conservant sense que puguessin veure la llum.
És al 1981 quan la il·lusió reviva novament. Són convidats a participar en la processó del Divendres Sant en la veïna població de Sant Andreu de Llavaneres, i amb gran emoció es reestructuren altra vegada les formacions i es desfila dignament en l’esmentada processó, amb l’anuència de tot el poble.
Tan va agradar aquella participació, que any rera any es va anar repetint la mateixa invitació, que fou corresposta per Armats de Mataró fins que no poguéssim tornar a participar en la processó mataronina.
Un fet extraordinari emmarca la vida dels "Armats". Per la festa de la Mercè del 1986, els "Armats" visiten la ciutat del Vaticà, essent rebuts pel Papa Joan Pau II.
És aquesta una visita que la gran família dels "Armats" guarda com un dels més vius records.
Les instantànies dels "romans"
de Catalunya trepitjant les pedres de la Roma
Imperial, les desfilades per la Plaça de Sant Pere els carrers
de la Ciutat Eterna, marquen unes fites quasi mai somniades, i els reportatges
fotogràfics de les agències donaren la volta al mon.
El Sant Pare, junt amb la seva benedicció els qualificà de "Soldats de Pau" i els esperonà a ser fidels a les tradicions.
seva seriositat característica, els "Armats" de Mataró, posen
tota la càrrega emocional de la seva actitud i presència,
al servei del manteniment de la tradició, portant el seu simbolisme
de Pau -mandat del Sant Pare- arreu on s’els acull amb afecte.A partir de l’any 1990, aprofitant que l’església donà el seu vist-i-plau a la processó de Divendres Sant, els Armats de Mataró, varen desfilar novament pels carrers de la nostra ciutat. Dins de les desfilades dels Armats, ja és tot un clàssic l’anada de Dijous Sant a la Plaça de l’Ajuntament per retre homenatge a la ciutat de Mataró, així com a les seves autoritats, escenificant a l’esmentada Plaça diversos quadres minuciosament estudiats per aquest encontre.
Posteriorment els Armats segueixen la seva desfilada fins a unir-se amb els Misteris "Oració del Senyor a l’Hort" i "la Coronació d’Espines", i així fent-se partícips de la Nit de Silenci, acte tradicional en la Setmana Santa Mataronina.
El Divendres Sant els Armats de Mataró participen en la multitudinària Processó. Abans de començar la mateixa els Armats van a buscar el Sant Crist al carrer Prat de la Riba, acompanyant-lo fins a l’inici de l’esmentada Processó.
Podem veure doncs uns Armats degudament
formats, i aprofitant la invitació a la concentració d’Armats,
Manaies i Estaferms de Catalunya, varen participar a
una gran concentració que va tenir lloc a Girona, on es van reunir
prop de 1.200 armats de tot Catalunya. Per aquesta ocasió els Armats
de Mataró varen ampliar la formació amb una Optiada (formació
de 12 Armats), essent molt reconeguts tant pels coparticipants, observadors
i públic en general.
A causa de la poca disponibilitat de recursos econòmics de l'associació, sempre han hagut d'anar demanant a tercers un lloc per a situar la seu social i el material.
Amb la desaparició del Foment Mataroní com a entitat d'activitats de la parròquia de Santa Maria, on teníen la seu des de l'any 1981, quan després de dotze anys d'inactivitat forçada varen recuperar les desfilades, Els Armats han estat a diversos llocs: la Rectoria de Santa Maria; al domicili particular dels pares de l'Armat Joan Farreres i Alcaina, al Camí Fondo; al pis de la botiga de l'Armat Joan Rovira i Robe (q.a.c.s.), al carrer d'Argentona; a un domicili particular a la baixada Massot: a les golfes del restaurant Sant Bernat (fins a la seva desaparició) per gentilesa del seu propietari, l'Armat Antoni Graupera i Graupera, i a la seu de Càritas, al carrer de Sant Francesc d'Assís.
Finalment, l'any 2000, l'Ajuntament de Mataró i el Patronat de Cultura van cedir un espai degudament condicionat d'aproximadament 100 m. quadrats, situat a l'edifici de l'antigua Presó.
El març de 1999, el manípul ARMATS DE MATARÓ va sol.licitar el reconeixement de l'entitat com a Patrimoni Cultural de la Ciutat.
L'escrit que va presentar anava avalat per les signatures de més de quatre-centes persones, quatre entitats ciutadanes, dos partits polítics, un grup municipal i vint regidors del consistori mataroní
L'Ajuntament va respondre dient que era necessari solucionar dos problemes que tenia l'entitat: un local adequat per a la seva vida associativa i l'ampliació de les activitats d'assaig i representacions públiques com a fet cultural amb reconeixement ciutadà.
A principis de l'any 2000, Armats de Mataró va signar un acord amb el Patronat de Cultura de l'Ajuntament de Mataró per el qual ens cedien un espai d'aproximadament cent trenta metres quadrats a l'edifici de l'antiga Presó de Mataró. Espai degudament condicionat per el Servei de Manteniment de l'Ajuntament.
Dit local va ser inaugurat el dia 8 d'abril del 2000, amb l'assistència de l'alcalde de la nostra ciutat En Manel Más i Estela i el President del Patronat de Cultura En Remigi Herrero i García.
El 25 d'octubre del 2001, havent complert els requeriments esmentats per l'Ajuntament, els Armats de Mataró vàrem demanar l'activació del procediment per el reconeixement de les seves desfilades com a Patrimoni Cultural de Mataró.
Finalment al Ple de l'Ajuntament de Mataró del dia 7 de marc de 2002, es va aprovar el reconeixement de "les desfilades dels Armats de Mataró" com a part integrant del PATRIMONI CULTURAL DE LA CIUTAT.
L'any 2005 l'entitat Armats de Mataró compleix els CCC Annos (300 anys) d'existència. Per aquest motiu i sobre tot per la rellevància que això te a l'Associació es començà la celebració organitzant pel dia 20 de març de 2004 una trobada d'Armats d'arreu de Catalunya.
Finalment, la participació fou de 31 Grups d'Armats: 4 de la província de Barcelona, 9 de Girona, 4 de LLeida i 14 de Tarragona, amb un total de 1.384 armats. Per diversos motius, 13 son els Grups que no hi poden participar.
Per tirar endavant aquest projecte es creà una Comissió de treball formada de la següent manera:
Presidència i Direcció: Albert
Miquel i Nogueras
Organizació Desfilada: Francisco Javier Peláez
Sanfrancisco (Capità "Manàia")
Tresoreria: Josep Maria Herrero i Vidal
Secretaria: Josep Maria Palau i Albareda
Àrea de Logística: Anastasi Codosal Jato i
Josep Maria Palau i Albareda
Àrea de Marketing: Joan Cuenca i Gómez
Col.laborador adjunt àrea de Logística: Eloi Turà
i Fàbregas
Col.laborador adjunt àrea de Marketing: Ignasi López
Voluntariat: Voluntaris per el Futur
Cal esmentar la col.laboració del col.legi Valldemia que posà les seves instal.lacions al servei dels Armats de Mataró per poder utilitzar-les com a quarter general dels quasi 1.400 participants. Així com la tasca del Grup d'Escoltes de La Soca del mateix col.legi que foren els encarregats de portar a terme tota la logística dintre de les instal.lacions. Sense aquesta magnífica col.laboració és resultat molt complicat la ubicació del manípuls participants i l'itinerari de sortida fins arribar al punt de la desfilada que tenia lloc al Parc Nou.
Agrair, també, la tasca dels Voluntaris per el Futur que foren els encarregats de la logística de l'aparcament dels autocars i demés vehicles i l'assignació d'un voluntari per a cada manípul fent de guia i d'enllaç entre el manípul i la Organització i a l'inrevés.
El circuit de la desfilada tenia un recorregut d'un parell de quilòmetres, fixant una durada de no gaire més de tres hores.
Un sopar de germanor dins d'una carpa, instal.lada per l'ocasió, en el mateix recinte del Parc Nou fou la cloenda d'aquesta diada.