|
Any a any, Amer encara la Setmana Santa amb el goig de les seves processons i, en especial, de la particular setmana dels Dolors. Com a cloenda d'aquesta dedicada setmana, el divendres abans de Rams, celebrem la festa de la Mare de Déu dels Dolors d'Amer. Cap al tard, en el vespratge en què el sol porta una estona dormint rera les ombres, surt de la plaça del nostre monestir la solemne Processó dels Dolors acompanyant les venerades imatges amb guspires de recolliment i cera gotejant sobre les llambordes dels nostres carrers, al capdavant, els Maniple de Manaies. La vigília, els Manaies ja han desfilat per la vila per tal de lliurar els respectius pendons als priors que l'endemà els portaran a la processó. El dia de la festa, i en tradició compartida per altres processons del Dolors gironines, aquella és preludiada amb l'acompanyament del Maniple als pendonistes des dels seus respectius domicilis fins al Monestir, on s'inicia la manifestació devota. Tot aquest moviment fa que els Manaies hagin esdevingut, al llarg del temps, un element perpetuat en la cultura popular que singularitza aquesta festa i contribueixin a crear el clima per la manifestació de pietat. De totes maneres, encara no s'ha pogut esbrinar amb certesa en quin moment es va incorporar a la nostra Processó l'assenyalat encapçalament dels Manaies, malgrat que alguns autors opinen que els manaies i armats es generalitzen arreu de Catalunya, especialment, a la segona meitat del segle XVII. Així podria haver estat a Amer, però no se'n conserven dades documentals precises i, per tant, sabent que la Congregació existeix des de l'any 1710 adoptem aquest com a l'origen que genèsicament ens correspon. En aquesta recerca en les arrels de la història, i amb les lògiques transformacions que solquen al pas del temps, trobem que, com Amer, diversos pobles de les contrades gironines van anar acollint manifestacions dels manaies en llurs processons fins, és clar, a la vigília de la Guerra Civil, durant la qual cessaren la majoria de les activitats religioses públiques. Passat el fratricida conflicte, a mida que les ganes superaven ràncies pors i els diners ho permetien, moltes tradicions es van anar recuperant i Amer va tornar a celebrar les seves processons. Malgrat tot, el pas del temps i les penúries econòmiques varen provocar que el material dels Maniple s'anés deteriorant paral·lelament i en la mateixa proporció que ho feia la tradició, ja fos per mandra o deixadesa. Així, s'arribà a mitjans dels vuitanta, quan una colla d'amics es proposaren reviure la nostra tradició centenària retornant a la Processó dels Dolors la seva enyorada solemnitat i esplendor. Aquella colla, constituïda i esdevinguda més tard en Junta i nucli tradicional dels Manaies d'Amer, va aprofitar l'avinentesa que la ciutat de Girona celebrava el 50è Aniversari de la restauració de la seva tradició per unir esforços i tirar endavant una idea que al començament semblava més agosarada del compte, un festival de Rock a la plaça del Monestir d'Amer. Va resultar un èxit i, finalment, aquella excusa va ser idònia per recaptar fons i afrontar les despeses més importants del projecte que portaven entre mans. Calia formar una agrupació amb garantia de seriositat i perspectiva de continuïtat, per tal que la tradició restaurada no derivés només en folklorisme, sinó que s'integrés plenament en el marc devot en què es manté la Processó dels Dolors. Aviat s'augmentà el nombre de participants d'aquella formació inicial, escassament una dotzena, i es va complementar amb un grup de suplents que donaven gruix al Maniple i que, en anys successius, s'incorporarien a la formació inicial. A l'actualitat, sàvia nova segueix el projecte d'aquella colla d'amics que reinicià la tradició i, malgrat les dificultats econòmiques, naturals en aquests tipus d'associacions, però amb la col·laboració de molta gent anònima, el Maniple de Manaies de la Congregació dels Dolors d'Amer ha anat millorant la seva presentació i s'ha anat estructurant internament per assegurar-ne la continuïtat. De fet, formem part del Maniple prop de 70 amerencs integrats en una formació de 47 manaies constituïda per 1 centurió, 2 capitans de tropa, 1 estendard d'Amer, 1 abanderat dels Dolors -figura única per la seva simbologia-, 2 pendons de tropa, 2 infants, 5 entorxats, 20 llancers i 13 músics, amb el seu corresponent capità de banda i el capità d'ordres La vestimenta ha anat variant al llarg de temps, equipats sempre de cuirassa i casc amb crinera, cal fer menció que, el pas del temps ha abolit les feréstegues barbes postisses servien per amagar la identitat de cada manaia. El que sí s'ha mantingut fins avui, indissolublement unit als Manaies d'Amer, és el pas marcat, petulant i tibat, que gronxa marcialment al so de la banda i colpeja a terra una ferma llança al crit de "tots a una".
A més d'encapçalar les dues processons de Setmana Santa i la portada del pendó als priors, ha esdevingut ja tradició amerenca la realització de diverses figures a la Plaça de la Vila, anomenades "l'estrella", "la roda" i "el cercle doble", figura introduïda l'any 2002, que evoca una particular adaptació als manaies de la tradició sardanística amerenca. (Josep Mª Gascón i Ramírez. Amer, 2003)
1) Quin ha estat el fet més rellevant de la vostra història ? La fundació de la Congregació dels Dolors d'Amer l'any 1710. Alhora, és important la reactivació de la tradició a mitjans dels 80, quan una colla d'amics, veient que les processons estaven perdent la seva majestuositat, varen decidir agafar el timó dels Manaies, amb molta il·lusió i cap diner. Una data important la marca el concert de rock català que vàrem organitzar al Monestir d'Amer, on Sangtraït va aplegar quasi 2.000 persones que ens varen ajudar a adquirir de nou tot l'actual equipament. 2) Quin és el fet diferencial que destacaríeu envers altres colles i que considereu com a propi? Principalment, el marcar de les llances que responen sempre al crit de "tots a una", trencant el silenci amb una anella de forja que dóna un so especial. Alhora, les melodies de la tropa de banda. Recentment, hem incorporat un Manaia que simbolitza la nostra patrona, la Verge dels Dolors, que vesteix amb color morat, totalment diferent als altres manaies, i no porta cap signe bèl·lic. Indubtablement, aquesta figura és única a tot Catalunya. 3) Quins son el actes en els que participeu habitualment incloent dates i horaris? Dissabte
20 de març: Trobada de Manaies a Mataró. 4) Quina és l'anècdota col·lectiva més divertida de la vostra entitat? Hem tingut anècdotes molt divertides, sobretot pel que fa a les històries "secretes" que han anat succeint després del molt beure que els Manaies d'Amer hem sigut capaços de digerir en cadascuna de les concentracions de Manaies. També ha sigut remarcable, tal com s'encarrega de recordar la web de la trobada de Besalú, els càntics i les ganes de divertiment que caracteritzen la nostra colla, sense perdre mai el respecte per la tradició i el que simbolitzen els Manaies al nostre poble. Alguna vegada, com va passar a la trobada de Camprodon, també hem deixat records de batalla. 5) Anomeneu d'alguna manera a les vostres evolucions? La processó es porta a ritme lent i l'acompanyar els priors a ritme ràpid. Les evolucions que es fan al final de cada processó són l'estrella, el vuit i el cercle doble, el qual és una particular interpretació de la tradicional Sardana de l'Alcalde amerenca. (Amer, 2004) |
