1) Quin ha estat el fet més rellevant de la vostra història ?

Possiblement el fet més rellevant en la nostra història és el fet d'haver pogut ressuscitar un grup que portava 35 anys sense fer cap processó. El fet de poder fer-lo ressorgir del poc material que quedava i actualment tirar-lo endavant.

2) Quin es el fet diferencial que destacaríeu envers altres colles i que considereu com a propi ?

El fets més característics del nostre grup són possiblement els girs de llança que fem i també la nostre forma de picar la llança al terra fent-la ballar formant una creu (això s'ha de veure, perquè costa molt d'explicar i encara més d'entendre-ho)

3) Quins son el actes en els que participeu habitualment incloent dates i horaris ?

Els actes que participem habitualment són (a part de la desfilada de Setmana Santa): pel Nadal, coincidint amb les dates en que es representa a Figueres l'obra dels Pastorets (fem un recorregut per Figueres on sempre el destí és el Teatre Jardí, així cridem l'atenció perquè la gent els vagi a veure), també anem en el Pessebre vivent d'Avinyonet de Puigventós a fer alguna petita exhibició; també participem a la representació de la Passió de Figueres i es calcula que a la llarga també participarem en altres activitats, com per exemple el Triumvirat de Castelló d'Empúries.

Generalment, totes les activitats en que participem són a les 18:00 excepte amb la representació de la Passió que hi col·laborem a les 22:00 aproximadament

4) Quina és l'anècdota col·lectiva més divertida de la vostra entitat ?

La nostre millor anècdota possiblement és la que ens va passar al Desembre de l'any passat en una exhibició al Pessebre vivent d'Avinyonet de Puigventós.

Estàvem en una plaça del poble fent una petita exhibició, on sens dubte, la tramuntana ens va fer passar una mala estona.

Doncs aquell vent era tant fort, que a tots els manaies se'ns aixecaven les faldilles deixant al descobert tots els pantalons curts i invents i maquinàries que ens havíem fet per aguantà el fred. Un vent tan fort, que quan un cop vam deixar els escuts al terra per tal de fer un dels nostres moviments de llança pel qual necessitem les 2 mans, el vent se'ns emportà els escuts, cosa que va fer que el nostre optió hagués de córrer com un desesperat per recollir-los tots. No obstant, el que s'ho va passar pitjor, va ser un pobre manaia que sempre havia portat una de les llances més pesants, excepte aquell dia, que portava una de lleugera. Per desgràcia, ell estava acostumat a picar fort amb la llança, perquè amb les més pesants, perquè votin hi puguin ser recollides, s'ha de picar amb força. Ell acostumat a picar d'aquella manera, va fer que la llança puges quasi mig metre (segons ens diu), malauradament, després d'aquell vot impressionant, el vent se li endugué la llança i la deixà caure a un metre del seu costat, cosa que l'obligà a ajupir-se per recollir-la davant d'una mirada amenaçadora del seu centurió.

Tot això ha causat que actualment, els escuts sempre els tingui l'optió a la mà (a menys que el temps sigui prou bo per tal de deixar-los al terra), que aquell manaia, mai més hagi tornat a agafar en una sortida, una llança lleugera. Però això sí, els muntatges i els invents per no passar sempre hi han estat i sempre hi seran.

5) Anomeneu d'alguna manera a les vostres evolucions ?

Sí, les formes amb què nosaltres anomenem les posicions de llança, els passos de desfilada, i els moviments amb la llança tenen diferents noms que més o menys ja s'assemblen. Per exemple: el pas ràpid, els tambors el coneixent com ràpid, marxa, o marxa ràpida; el lent, com lent o marxa lenta. En qüestió de llances, el picar en creu, se'l coneix com picar, picar en creu i marcar. No obstant, també hi han noms que tenen un origen curiós, com per exemple l'1 de 3. El nom bé donat perquè es fa 1 cop 3 moviments diferents. Aquest nom, permet que el cap dels llancers pugui donar l'ordre de 1 de 3 aixecant els dits sense haver de cridar, i, si així o vol, fer repetir aquests moviments de forma seguida canviant l'1 per qualsevol altre nombre.

(Figueres, 2004)