Resum Històric de la Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Montblanc La Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, segons els cronistes de la vila, fou fundada a mitjans del segle XVI. De tota manera, el primer document que demostra la seva existència és un capbreu de tres beneficis fundats a l'església de Sant Jaume i de Sant Margal datat el 22 d'abril de 1602. En aquest, Raimon de Blanes i de Centelles fa donació de tots els lluïsmes dels censos i censals a la "Confraria de la Puríssima Sanch de Jesucrist" i alhora també li dóna el patronatge de la dita església. A canvi, els confrares resten obligats a refer i a reparar l'obra de l'església. També mana que es conservi indemne la imatge del Crist ja existent i que aquest sigui col.locat a l'altar major, entre les imatges de Sant Jaume i de Sant Marçal. Després d'aquest atorgament es pot considerar que ja queda constituida plenament la Confraria, amb els elements característics que la defineixen bàsicament, com poden ser: en primer Iloc, l'església de Sant Marçal, com a seu i centre de les seves activitats i que en el transcurs dels segles es veurà complementada amb la possessió d'altres béns immobles. En segon Iloc l'organització de la processó de la Setmana Santa; i, finalment, el caracter mutualista que tingueren, fins fa poc, totes aquestes associacions de caire gremial. Així doncs, a partir del 1858 la primitiva Congregació va prendre aquest caracter mutualista, passant a denominar-se "Congregació i Germandat", al hora que també es fixaven els reglaments que definien totes i cadascuna de les activitats de la nova "Congregació i Germandat de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist". La societat continua exercint les seves activitats i funcions fins al gener del 1874, quan degut a la tercera guerra carlista fou suspesa fins el 1876, data en que s'establiren uns nous estatuts i la Congregació-Germandat torna a emprendre la seva tasca, la qual es continua portant a terme sense interrupcions fins a l'última guerra civil. El 1926 1'entitat revisa i modifica els seus estatuts per tal d'adaptar-los als nous temps. La República i sobretot la guerra civil van representar un període difícil per la Congregació. Posteriorment, el 6 d'abril del 1939, amb pocs mitjans i amb un únic misteri (el Natzare), es torna a realitzar la tradicional processó, la qual s'ha vingut celebrant fins avui en dia. L'origen històric de les processons de la Setmana Santa montblanquina es desconeix. No obstant, des de mitjans del segle XVII ja tenim una constància documental de la seva existència. En aquesta època se celebraven dues processons, la del dijous Sant i la del Divendres (també anomenada la "Processó de la Soletat"). Com és ben sabut, un dels seus elements característics el constitueix la presència de la Guàrdia Romana (coneguts popularment amb el nom d'Armats"). Si bé, dissortadament, per manca documental no podem establir amb exactitud quan comencen a desfilar-hi. EIs Estatuts de la Congregació de l'any 1876, en el seu art. 57, fan referència a la necessitat de regular la presència dels armats en les processons del Dijous Sant. Aquesta regulació es porta a terme l'any següent, el 1877 quan la junta presidida per Francesc Castella i Folch elabora un primer conjunt de norrnes. Malauradament aquest reglament avui no es conserva. De tota manera, suposem que aquest deuria ser molt similar al que es publica com a apendix dels Estatuts de la Congregació de l'any 1926.Segons les esmentades ordenances, tots els individus que constituiran la Guàrdia Romana hauran de ser, sense cap mena d'excepció, membres de la Congregació i Germandat. El càrrec d'Armat era voluntari i gratuït. El seu número màxim era de 41 persones; si bé, aquest sempre estaría en proporció al número total d'associats. Tots ells teníen I'obligació d'assitir als assajos, sota pena de multa. El seu uniforme es composava d'una jaqueta, una faldilla i un pantaló, que eren lliurats per la Junta directiva. Els armats havien de cuidar de la seva neteja i conservació, alhora que tenien totalment prohibit deixar I'uniforme sense el consentiment exprés de la Junta, ni emprar-Io per cap altre acte. Els armats estaven sota les ordres directes del Capità o Centuríó (conegut popularment com a capita "manàia"). El nomenament d'aquest, així com la seva substitució, era competencia directa de I'esmentada Junta, a qui eren proposats, per dit capita, I'admissió d' Armats. Era I'encarregat de tota I'organització general i del control (assistencies i comportament) de tots els components dels armats. La Guàrdia Romana estava formada, a més del capità o centurió, per un corneta, un tambor i per un màxim de 38 soldats. Teníen l'obligació d'assistir el dijous Sant a la tarda a visitar els Sagraments, tot acompanyant l' Ajuntament. També, lògicament, havien d'assistir a la processó que se celebrava el dijous i divendres Sant a la nit, havent de compareixer a l'església de Sant Marçal abans de sortir en processó i, després d'aquesta, tenien I'obligació d'acompanyar l'Ajuntament a la Casa de la Vila. Una última funció que se'ls encomanava era la de realitzar la guàrdia d'honor al Sant Sepulcre, sempre que no ho fes Guàrdia Civil. EIs cronistes montblanquins ja han assenyalat les principals característiques que de sempre han definit els armats de Montblanc. Així, a la processó, "davant de tot hi anava l'alta bandera negra de la Sang, i seguidament venien els "Armats". Formant dues fileres, marcaven llur pas peculiar, pausat i rítmic, que acompanyaven amb un moviment de balanceig, i a l'ensems copejaven amb la barra de la llança a terra. Aquest cop era sincronitzat per la vibració d'uns platerets de metall que formaven peana en la mateixa llança, i capçaven la barra de sosteniment. El ritme el portava el timbaler de la tropa, i comanava el "Capità Manàia" empunyant el làbaro, que anava amunt i avall accionant el penó imperial i relluint, el monograma cristià com a major emblema. De tant en tant, i quan I'amplitud del lloc ho permetia, la legió evolucionava disciplinadament, formant una doble desfilada en dues direccions, moviment que la gent en deia "fer la passada". Aleshores el trompeter trencava el silenci de la nit, i amb inevitables pífies, desgranava al toc d'una marxa lenta militar, que amb el redoblar del timbal i el dringuejar de les llances, feia tot l'efecte". Actualment els armats de Montblanc encara conserven, a grans trets, aquesta tradicional desfilada. Si bé, ara, el seu número és de vint-i-set components, repartits entre dotze soldats amb llances i escuts, un abanderat, un centurió, un decurió, vuit timbalers i quatre cometes, un dels quals exerceix les funcions de capità. Els nous armats montblanquins porten uns vestits molt vistosos, propietat de la Congregació des del 1967. EIs cascos són obra de l'artesa gironí Ramon Boix, que els realitzà per encàrrec després entre 1985 i primers de l'any 1986. Modemament cada divendres Sant, els "Armats de Montblanc", es tomen a posar la seva indumentària i surten a partir de les 8 del matí (quan surt el sol); en un Viacrucis fins el turonet o Pla de Sta. Barbara. Tres hores més tard; realitzen una "Vetlla del Sant Crist de la Congregació de la Puríssima Sang de N.SJ."; a l'església de Sant Miquel; ininterrompudament fins a les 6 de la tarda (A cada hora hi ha els canvis o relleus dels respectius zeladors... per cert són molt vistosos de contemplar!!). A partir de les 6 de la tarda, es recullen tots els "Passos", amb els Armats, socis, col.laboradors i Junta de la Congregació!!
I de les 9 del vespre, fins passades les 12 de la nit, se celebra la Solemne Processó del Sant Enterrament; acabant amb el retom del Sant Crist altre cop a I'església de Sant Miquel. (Aquest acte és molt solemne i espectacular!!). CURRÍCULUM 1. 1ª Trobada d'armats de Catalunya
a Girona abril de l'any 1990.
1.- Quin ha estat el fet més rellevant de la vostra història? Gràcies a la Trobada de Girona ens vàrem animar a reagrupar tots el grups de Tarragona i a fer la Iª de Tarragona a Montblanc, ja que fins aleshores molts d'ells passaven desapercebuts. 2.- Quin es el fet diferencial que destacarieu envers altres colles i que considereu com a propi? El nostre pas i les nostres evolucions. 3.- Quins son el actes en els que participeu habitualment incloent dates i horaris? Divendres Sant i les Trobades d'Armats. 4.- Quina és l'anèctota col.lectiva mes divertida de la vostra entitat? La nostra col.laboració en grups de teatre en les olimpiades i el programa de cap d'any e TV3 que vam participar com armats. 5.- Anomeneu d'alguna manera a les vostres evolucions? Pas ràpid, pas lent, el vuit, la serp, l'espiral i el rinden. (Montblanc, 2004) |
