|
La indumentària i el fet d'utilitzar màscares fan dels Armats d' El Pla de Santa Maria una de les agrupacions amb més personalitat del Camp de Tarragona. No sabem en quin moment es va introduir la representació dels soldats romans a les celebracions de la Setmana Santa local, tot i que consta que cap el 1834 ja encapçalaven la processó del Dijous Sant. A la parròquia, hi ha la cambreta dels Armats, lloc on els armats es concentraven per anar fent els relleus de la guàrdia davant el monument. El 1880 consta la seva adquisició i arranjament -llavors era un corral- per part del rector. A aquesta habitació, s'hi entra per un carrer conegut encara avui amb el nom popular de carreró dels Armats. La colla és integrada per dotze llancers, encapçalats per l'abanderat, acompanyats d'una secció de percussió -quatre timbals i un bombo-. Els armats tenen una forma d'evolucionar pròpia, que anomenen pas endavant o pas enrere, més lent. Antigament es feia servir la corneta per anunciar els canvis de pas. La indumentària va ser refeta el 1939, reproduint la que hi havia abans de 1936 que havia estat destruïda. Els cascos es van fer, amb paper de diari i cola, a partir dels motlles de guix obtinguts de tres cascs que hom havia salvat de la crema. Aquests cascos, pintats de color metál.lic i decorats amb ratlles vermelles d'un estil molt popular, s'han conservat fins a l'actualitat. L'any 1999 es van estrenar e1s nous cascos de meta11 fets a partir del motlle tret dels cascos de paper. Les mascares, de planxa de zenc, es van fer entre 1949 i 1951 perque, a l'igual que succeïa abans del 1936, calia que els armats anessin amb la cara tapada. Hi ha memòria, però, que en aquella època les màscares anaven fixades al casc, mentre que avui són un component independent de la indumentària. A la sala parroquial es conserven un seguit de cascos antics, alguns dels quals es recorda que van ser portats de Reus. Antigament, els
armats passaven a captar per les cases del poble abans de l'inici
de les celebracions de la Setmana Santa. Aplegaven menjar i beure,
que guardaven a la cambreta i que consumien durant les hores de
vetlla ininterrompuda que feien al costat del monument, des de que
es bastia fins al vespre de Divendres Sant. En passar la processó
del Divendres pel davant de l'església es feia l'últim relleu. Avui, els armats surten el Diumenge de Rams a la tarda, i el Divendres Sant al matí i al vespre i, des de 1994 participen també a la processó del Sant Enterrament a Puigpelat, i I'any 1998 van anar per primera vegada a una trobada d'armats de les comarques meridionals. Aquest recull historic ha estat elaborat per l'historiador Sr. Salvador Palomar . (Pla de Santa Maria, 2004)
1. Quin ha estat el fet més rellevant de la vostra historia? El saber conservar sempre el caràcter popular de la nostra vestimenta a pesar d'haver-la renovat en vàries ocasions. Ens sentim orgullosos de no haver-nos deixat influenciar pel vestuari llampant que projecta el cinema nord-americà. Hem mantingut viva la idea que tenien els nostres avantpassats del que era un Armat o del que ells creien que era un Armat. Ells van fer el seu vestuari amb els materials que tenien a l'abast i nosaltres amb uns altres més acord als nostres temps però, sempre conservant al màxim les formes i el disseny. No és estrany que moltes persones, quan ens veuen per primer cop, quedin parades i dubtin de si realment som o no Armats. 2. Quin és el fet diferencial que destacaríeu envers altres colles i que cansidereu cam a propi? En sí és tot el vestuari pero, sense dubte, allò que caracteritza veritablement als Armats d' El Pla de Santa Maria és el fet d'usar màscares de zenc que cobreixen parcialment les cares dels Armats. Som els únics a tot Catalunya que usem màscares i creiem que també som els únics que fem una evolució cap enrera. 3. Quins són els actes en els que participeu habitualment incloent dates i història? El nostre grup d'Armats participa en tots els actes de la Setmana Santa que tenen lloc a la vila d' El Pla de Santa Maria així com: Processó del Sant Enterrament a Puigpelat, i a totes aquelles Trobades d'Armats i altres celebracions on hi som convidats. 4. Quina és l'anecdota col-lectiva més divertida de la vostra entitat? Sense dubte una excursió d'un cap de setmana que vam fer el març del 1999 per enllaçar dos compromisos que teníem els Armats en dues poblacions diferents: dissabte 20 de març; celebració del mil.lenari de la Geltrú (Vilanova i la Geltrú) i el diumenge 21 de març la I Trobada d'Armats de Catalunya a Banyoles. Va ser inoblidable. 5. Anomeneu d'alguna manera a les vostres evolucions? No, però sí que donem nom als passos. Els passos més antics els anomenem: pas endavant i pas enrera. El pas o evolució més nou n'hi diem pas rapid (o de majoret). Ramón A. Gavarró |
