Les dades més antigues sobre els soldats romans recollides del l'Arxiu Parroquial son de trenta de gener de mil vuit-cents vuitanta-un, pel documetn podem acceptar que ja portava molts anys d'existencia. EIs armats formaven dintre de la confraria una secció apart, que inclús prenia acords, però sempre sota el seu reglament.

El vestits, llança, casc i cuirassa eren propietat de cada u deIs armats es tenia en gran estima i honor assitir a la processó fins a edat molt avançada. A la primera dècada del segle i durant molts anys, fou capità el congregat Josep Duran Salvat, seguint després el seu fill Ramon. que molts encara recordem amb l'estandart gallejant S.P.Q.R Manava sis armats i una trompeta, al compàs del truc de les llances, fent la cadena i la creu. L' any mil nou-cents divuit a fi de tenir cura dels vestits en bon estat de conservació passaren a la confraria.

Es formà de nou la cohort romana l'any mil nou-cents quaranta-tres, modistes i fanúlies del poble els feren de nou: un capità , un trompeta i vuit soldats. Es rega1aren el mil nou-cents vuitanta-cinc vestits nous, cuirasses, cascs i llances, un capità, un trmopeta, dos tambors i vuit soldats.

Per la setmana de la Passió comencen els assaigs del armats, que com costum establert i per no perdre força estan acompanyats d'avellanes torrades i vi; el Divendres Sant es reforça amb els tipics bunyols i coques.

L' any mil nou-cents quaranta-vuit que fou posada la creu al calvari, començaren els armats a acompanyar el Via-Crucis del Divendres Sant al matí, antigament era precedít de pendons de molta altura, d'uns quatre metres, amb figures de la Passió, alguns encara recordaran, foren retirats els anys vint.

Actualment, la cohort la formen el capità, dues cornetes, dos tambors, un bombo, un portador del pendó, un portador de l'Aliga, vuit soldats i desde l'any mil nou-cents noranta-set dos soldats infants.

(Riudecols 2003)