La fundació de l' "Esquadra Romana dels Armats dels Dolors de Lleida" va tenir lloc l'any 1858 com a conseqüència d'un acord de la Junta de l'avui "Real i Venerable Congregació de Nostra Senyora dels Dolors" de la ciutat pel qual es disposava la creació d'una esquadra de soldats romans per fer més lluida la processó de Diumenge de Rams en honor de la Verge dels Dolors.

D'aquesta mena es va formar una Agrupació comandada per I'anomenat "Capita Manaia", un tambor i dos seccions a càrrec dels respectius "Tinents". Aquesta primera esquadra estava formada per pagesos de l 'Horta que envolta la ciutat de Lleida.

La uniformitat consistia en cuirassa de dos planxes, escut rectangular, casc d'estil corinti, llança i espasa. Sense que es coneixi la raó, portaven unes grans barbes postisses per la qual cosa eren coneguts popularment com els "barbuts". L'esquadra evolucionava d'acord els moviments del estendard del capità, un penó coronat per l'Àliga i els dels dos tinents que imitaven les senyals distintives de les cohorts romanes.

Els primers anys anaven acompanyats per banda militar fins l'any 1877 en que es va incorporar els músics que en principi interpretaven una marxa intitulada "Mater Dolorosa" obra d'un compositor local, que s'alternava en altres composicions espontànies i no tant serioses que recollides pel músic Enric Borràs i harmonitzades convenientment es van fer consubstancial als armats fins al punt de que el poble lleidatà els hi va posar lletra molt particular destacant la de marxa que encara es coneix com la "Truita".

Refeta varies vegades l'esquadra, la Junta de la Congregació a l'any 1903 dictamina que els membres dels Armats tenien que ser "persones de bon comportament i costums cristianes".

Desapareguts els equips i desorganitzat el col.lectiu per la guerra civil, l'any 1947 va tomar a sortir en processó recuperant les seves arrels i creixent paulatinarnent. En 1990 es va aprovar el Reglament del grup en el qual s'especifica el nom oficial: "Agrupació dels Armats dels Dolors de Lleida" i es regulen velles costums i modernes normes organitzatives recollint, aixó sí, que sense excloure a ningú sera merit preferent per accedir a Armat dels Dolors "ser pagès o fill de pagès".

En l'actualitat formen els Armats un total de quaranta-set homes distribuïs en un capità, tres seccions de dotze armats cada una comandades, respectivament, per tres tinents, i una secció d'honor que acompanya el Tabernacle de la Mare de Déu formada per set armats i un tinent.

1.-Quin ha estat el fet més rellevant de la vostra historia?

Sens dubte el que nosaltres anomenem "els romans a Roma". La visita al sant Pare, Joan Pau II, a Roma en motiu del 50 aniversari de la reorganització de l' Agrupació després de la desfeta de la guerra. El sant Pare va rebre als Armats en Audiencia el dia 25 de juny de 1997, rebent el distintiu de l' Agrupació a la qual va reconeixer i felicitar per la seva tasca.

2.-Quin és el fet diferencial que destacaríeu envers altres colles i que considereu com a propi.

Com a fet diferencial el vestuari que no és el clàssic d'armadura segmentada sinó de lòriga anatòmica de metall daurat a l'estil dels centurions romans.

Com a propi considerem l'origen dels membres que en principi provenien de la pagesia. La concurrència d'una secció de músics abillats amb vestuari d'època i que interpreten música de començament del segle passat expressament composada pels armats.

I per últim el que durant la processó és distribueixen vora de cinc-cents quilos de caramels entre la mainada que presència la desfilada.

3.-Quins són els actes en els que participeu habitualment?

El diumenge de Rams a primera hora de la tarda es realitza I'anomenat "pasacalles", és a dir, una mena de desfilada menor pel recorregut que més tard farà la Processó i que en el seu origen tenia per motiu despejar d'obstacles el trajecte

Per la tarda del mateix dia a tres quarts de vuit té lloc l'acte principal dels Armats, obrir la Processó del Diumenge de Rams en honor de la Verge dels Dolors acompanyant-la durant tot el recorregut i fent-li els honors a l'entrada del seu temple.

El Dijous Sant es col.labora en la representació de la Passió a la Parròquia del Carme de Lleida.

El Divendres Sant s'assisteix al Via Crucis de la vila d'Alpicat (Lleida).

4.-Anomeneu d'alguna manera a les vostre evolucions?

Precisament aquesta és una particularitat rellevant del nostre grup que apart de desfilar fent picar la llança contra l'empedrat dels carrers, aprofitant les parades de la processó s'efectuen els que denominem "quadros", que són evolucions per composar figures que prenen el seu nom del que representen, les més significatives són "la Cadena", "la Creu". "l'Ancora", "el Sol" i "la Llança".

(LLeida, 2004)