El terme "Armats" és la denominació més generalitzada a Catalunya i a la Comunitat Valenciana per a designar els homes vestits de soldats romans que surten a desfilar a les processons de Setmana Santa, en representació dels soldats que custodiaven Jesucrist.

A les comarques de Girona s'utilitza el terme "Manaies" per a designar a aquests soldats. Hi ha qui creu que això és degut a que el terme prové de l'italià "mannaia" que significa destral i que fa referència a les armes blanques que duen els armats. Altres, però atribueixen aquest nom a la figura del capità dels armats de Barcelona, en Joan Menaies, que es va fer cèlebre en la seva època i va acabar per donar el nom genèric al capità i per extensió a cada un dels soldats. A la població de Verges, al Baix Empordà, se'ls anomena "Manages".

En d'altres localitats, com Badalona, Besalú o Sant Vicenç dels Horts, els soldats reben el nom d"Estaferms" doncs aquesta guàrdia "està ferma" per protegir i separar a determinades persones importants de la resta del públic de la processó.

Malgrat que se suposa que els armats han de representar soldats romans, a la pràctica han dut, segons el poble i l'indret, el que la imaginació popular els hi ha atribuït. En molts indrets, efectivament, es tracta d'una comitiva formada per un nombre variable d'homes vestits amb robes de centurions romans amb les seves cuirasses, escuts i llances característiques. En d'altres, però, duen un vestuari propi que res té a veure amb el dels romans. A Manresa, per exemple, porten uns cascs integrals que acaben amb unes llargues trenes blanques. A Besalú, els primers estaferms es van insiprar en els soldats de l'antiga guàrdia dels comptes de Besalú i per això encara avui van mig vestits de pagesos, amb la camisa blanca, la faixa i les espardenyes de vetes.

Tot i que cada grup de manaies té la seva peculiaritat, generalmant estan estructurats de la següent manera: al capdavant hi ha el capità, anomenat "Manaies" i que es distingeix dels altres per la seva vestimenta, un trompeta d'ordres, un grup de timbalers i la resta de soldats llançers. En algunes localitats hi ha soldats que desfilen a cavall i en d'altres completes bandes de música que els acompanyen. Els manaies tenen el seu vocabulari propi: el "Manipul" és la secció o companyia de la cohort romana, el "Castrum" és el local social o campament, el "Pilum" és la llança javalina, etc

Les coreografies que els manaies realitzen pels carrers i places de les seves poblacions són molt elaborades, requereixen de molts assaijos i ajuden a diferenciar cada grup de manaies. Normalment es realitzen seguint el toc dels timbals i van acompanyats amb forts cops de llança al terra.

Segons alguns estudiosos aquests personatges aparagueren a les processons de la Setmana Santa a la primera meitat del segle XVIII. Tot i que originàriament els armats sortien només en la processó de dijous sant per tal d'escenificar les tropes que el procurador Ponç Pilat envia amb l'objectiu de vigilar tot el procés de crucifixió i mort de Jesucrist, en l'actualitat aquests grups també desfilen en d'altres moments de la Setmana Santa: en algunes poblacions acompanyen i procedeixen a la recollida dels diferents misteris o passos (els tabernacles al damunt dels quals hi ha les figures esculpides que representen escenes de la Passió) i en d'altres simplement munten guàrdia al costat de la imatge del Crist.

En l'actualitat, els armats ja no només surten en les festes de Setmana Santa sino que, com els diables i altres grups festius, han desenvolupat una dinàmica pròpia fora del temps litúrgic que els ha portat a realitzar trobades sectorials, d'àmbit provincial o nacional.